 |
| Autor foto: Paolo Cipriani - Getty Images |
Diu la tradició que a principis del 1900 va ser
molt abundant la collita de raïm. Tant va ser l'excedent que els viticultors
van decidir regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés la nit de Cap
d'Any tindria bona ventura tot l'any següent. Això explicaria perquè
mengem raïm en acabar l’any, quan és una fruita més típica de finals d’estiu-tardor.
El raïm és, a més d'un dels components de la famosa tríada mediterrània, una de les fruites típiques d'aquesta època. Avui en dia tant el propi raïm, com les panses, el vi o el vinagre, són productes molt consumits i presents en la dieta mediterrània.
Dins
les moltes varietats d’aquest fruit en distingim dues grans classes:
- El raïm blanc. Ens dona un gust més dolç que la varietat negra pel seu elevat contingut en sucres (fructosa i glucosa). Una altra característica a destacar del raïm blanc és la seva riquesa en magnesi. Aquest mineral és imprescindible per a l’activitat neuromuscular i partícip en nombrosos processos metabòlics.
- El raïm negre en canvi, destaca pel seu contingut en potassi, mineral imprescindible pel cos i àcid fòlic (vitamina B9), component que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs i també en la millora del sistema immunològic, molt recomanat en embarassades.
Les qualitats nutricionals del raïm negre recauen sobretot en la pell morada d’aquesta
fruita. Els components encarregats de donar-li aquest color i aquest gust aspre
o astringent són els tanins i polifenols,
com el resveratrol. Aquests són elements antioxidants, imprescindibles per protegir les
cèl·lules de l’organisme i evitar-ne l’envelliment prematur, derivat dels
radicals lliures. El resveratrol, en concret, és un antioxidant molt
popularitzat darrerament per la indústria degut als beneficis antiinflamatoris
i anticancerígens que se li atroguen.
Els tanins i els antociants són components antioxidants, que afavoreixen una bona circulació sistèmica. Evitant l’oxidació del colesterol LDL (dolent) i disminueix
l’agregació plaquetària.
Sabrem si un raïm és fresc si a l'agitar
les branques del fruit tots els gotims es mantenen ferms i sense caure. Si
se’n despengen vol dir que el raïm és massa madur.
A més a més de ser un aliment antioxidant
per excel·lència, tan el raïm blanc com negre, són fruites recomanades per a
persones amb dèficit de DAO, doncs els seus nivells en histamina i altres amines són baixos.
No
espereu a cap d’any per menjar raïm i comenceu ja a gaudir d’aquesta fruita.
Clara Camí
Dietista - Nutricionista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada