El correcte diagnòstic del dèficit de DAO

Com bé sabeu, abans d'aplicar qualsevol tractament mèdic, s'ha de fer un bon diagnòstic de la malaltia o trastorn per tal de valorar quina serà la millor intervenció a fer per aquell pacient. Doncs bé, passa el mateix en totes les altres disciplines, tant mèdiques com no. Sempre s'ha de conèixer l'origen del problema, tenir una justificació que ens ajudi a aplicar la millor solució. 

Mitjançant un qüestionari orientatiu o simplement amb una entrevista dietètica, es pot intuir quan una persona és candidata a patir dèficit de DAO, però no és fins que es fa una analítica que es demostra científicament. Però això no és tot, cal identificar i escollir quina serà l'analítica que ens facilitarà la informació. Sona estrany oi? Certament no, ja que aquest paràmetre encara no es troba dins les analítiques generals i encara no hi ha un consens sobre quina ha de ser la única tècnica a emprar.

Actualment es coneixen 3 analítiques que diuen mirar el nivell de DAO, però només una d'elles determina quina és l'activitat funcional de l'enzim, és a dir, si realment la quantitat que tenim és activa o no. Les unitats de l'analítica són en HDU/ml (unitats degradants d'histamina). En canvi, altres analítiques conegudes miren el nivell total de l'enzim en el torrent sanguini, sense tenir en compte si aquesta té alguna funció biològica. 

Artículo en Castellano