Mesurar més de 1,90 m en el cas de jugadors de basquet tendeix a aportar certa avantatge competitiva.
Moltes disciplines esportives han pogut aconseguir una posició dins de la elit mundial gracies als estudis realitzats sobre les característiques morfofuncionals dels atletes, entre els que destaquen els relacionats amb la determinació del somatotipus i de la composició corporal.
Cada especialitat o modalitat esportiva, ja sigui individual o col·lectiva, té un patró cineantropomètric específic i molt ben definit, que permet conèixer quines són les característiques antropomètriques que hauria de tenir un determinat subjecte per aconseguir el major rendiment en la seva especialitat.
S'obté un anàlisis de tipus quantitatiu del físic d'un subjecte que s'expressa amb una qualificació de tres números: el component endomòrfic, el mesomòrfic i l'ectomòrfic, respectivament sempre en aquest ordre.
El component endomòrfic representa l'adipositat relativa, el mesomòrfic la robustesa o magnitud múscul-esquelètica relativa; i l'ectomòrfic representa la linearitat relativa o primesa. Per exemple, si un individu té una valoració de 2:7:2 (endo, meso, ecto) es tracta d'un subjecte de baixa quantitat de teixit adipós i gran quantitat de teixit muscular.
Els esportistes d'elit amb un elevat volum de treball generalment tenen un gran component ectomòrfic, mentre que els esportistes de contacte presenten un gran component mesomòrfic.
Bibiografia
LORENZO, D. [et al]. Nutrigenómica y nutrigenética. Hacia la nutrición personalizada. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-938910-1-5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada