Esport i migranya

Ser una persona esportista i a la vegada propensa a tenir migranya és una combinació que cal controlar. Estudis afirmen que practicar activitat física aeròbica (aquella en la que s'utilitza l'oxigen com a combustible: córrer, ciclisme, natació, futbol, ball, equitació, esquí...) i en una intensitat moderada durant 2 hores augmenta la quantitat d'histamina en l'organisme. Aquesta molècula és coneguda, entre moltes altres coses, per vasodilatar el sistema arterial, efecte que facilita l'aparició de migranya. 

Exactament el que s'ha vist és una vasodilatació post-exercici dinàmic mitjançant l'activació dels receptors d'histamina H1 i H2 en el nostre organisme. Aquesta activació no s'ha trobat en un post-exercici de resistència. 

Tots sabem que l'exercici aeròbic té uns efectes beneficiosos i per tant és recomanable practicar-lo per millorar la nostra salut. Entre d'altres coses perquè redueix el risc de patir malalties com la hipertensió, diabetis, obesitat i baixa el nivell d'estrès, de colesterol i millora el cicle del son. Però si tenim un dèficit de l'enzim Diamino Oxidasa (DAO) serà més fàcil l'aparició de migranya (recordem que el 87% dels pacients amb migraña tenen dèficit de DAO), ja que el nivell histamínic d'aquestes persones ja es troba elevat i per tant, tenen una doble via d'acumulació histamínica. Per un costat l'acumulació pel trastorn metabòlic i per l'altre, l'acumulació per l'esforç físic. Un exercici d'intensitat elevada pot arribar a provocar una crisis forta pel que s'ha comentat anteriorment de la capacitat dels receptors d'histamina per vasodilatar les artèries, encara que recordem que aquesta vasodilatació no afectarà negativament a tot el mon. Per tant, veient aquesta relació, què has de fer si ets esportista i a més a més tens aquest dèficit enzimàtic? Deixar l'esport podria ser la resposta, però evidentment no és la correcta. Practicar exercici físic és totalment recomanable, ara bé, en aquests casos s'haurà de controlar el tipus d'activitat, la duració d'aquesta i el tipus d'alimentació.

El primer pas que cal tenir en compte és escollir un exercici o esport que no sigui massa energètic o competitiu. Almenys fins que un tingui una millor condició física. La duració de l'activitat no hauria de superar els 30 minuts 3 cops la setmana. Mica en mica es pot anar augmentant el temps sempre que la persona arribi a conèixer quin és el seu límit. A més a més serà molt necesaria una pauta especial d'alimentació, en concret una dieta baixa en histamina pautada per un dietista-nutricionista. 

Per últim voldria recordar la importància de no practicar cap esport o activitat física en dejú. El dejú provoca una alliberació d'histamina que sumada a la pròpia de l'exercici i a la causada pel Dèficit de DAO facilitaria amb més rapidesa l'aparició d'una crisis migranyosa i d'altres possibles símptomes tipics del quadre clínic: nàusees, vòmits, marejos, sensibilitat a la llum i al soroll...

Bibliografia
- BARRET-O'KEEFE, Z; KAPLON, E. Sustained post-exercise vasodilatation and histamine-receptor activation following small muscle-mass exercise in humans. 2012, Department of Human Physiology, University of Oregon.
- HALLIWILL, JOHN; BUCK, T. Postexercise hypotension ans sustained postexercise vasodilatation: what happens after we exercise?. 2012, Department of Human Physiology, University of Oregon.
- Sociedad Internacional del Déficit de DAO <www.deficitdao.org>
- IZQUIERDO, J; MON, D; LORENTE, M; SOLER, L. Un estudio randomizado doble ciego para el tratamiento con DiAminoOxidasa (DAO) en pacientes con Migraña y déficit de actividad DAO. XXI World Congress of Neurology. Viena/Austria - Journal of the Neurological Sciences 333 (2013) e481–e518. Hospital General de Catalunya, Universitat Internacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Spain.


Artículo en Castellano